La ciutat era plena de soroll
l’embolic dels cables en passar el tranvia/ castanyes torrant-se en un foc viu/ unes botes trepitjen el terra mullat
Molt a prop, un nen fa les seves primeres passes,
i somriu
camina vacil·lant cap al futur
El fum d’una tassa de xocolata calenta (amb cafè i nata) entela la finestra.
Bigues de fusta i llençols de cotó,
pinto les parets de colors que m’aïllin del fred/
que cau silenciós
Enfonsada sota una manta, miro la ciutat
/la ciutat és plena de silenci/
i el temps passa de puntetes
per no molestar
Vent de terra 